Jo, sense anar més enfora,
som es primer que necessit
que me facin passar ses hores
amb un mínim de certesa
que sa vida és qualque cosa.
Jo surt a estendre sa roba
i me tir per es balcó i sé volar,
i no sempre me va bé,
i no sempre me pens que no cauré.
(Antònia Font, Estendre sa roba)
Crec que per això estic aquí!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
es ben xula aquesta canso, me l'hauras de passar.
doncs si, d'aixo es tracte, d'un assaig i error etern. d'estendre la roba tot sovint, no sigui que ens n'oblidem i de cop i volta descubrim de comencem a fer olor a resclosit.
un peto nina des de les ameriques centrals ;p
Publicar un comentario