martes, 21 de octubre de 2008

Direccions



Ningú diria que estic a milres de quilòmetres lluny de casa...


Quan passejo pels carrers d'Isla Vista és com si trepitgés un mapa d'Espanya.


I el més curiós és quan has de dir aquests noms amb accent anglès, perquè quan els dius bé resulta que ningú t'entén.


El món està ple de paradoxes.

6 comentarios:

Maia dijo...

Jajajaja!
Buenisimo!!
El mundo esta patasarriba!
Nerea dice que en NY en las tiendas hay letreros que dicen "se habla español". ¡Loco, loco!
¿Las fotos son tuyas?
¡Petons!

AVM dijo...

jaja q fueerte!
ja me'ls veig: "Segouvia", "Medrit"

Fa dies que no fas cap milio... et trobo a faltar (snif!)

berta dijo...

carlaaaaaaaaaa!!! que estic super super nerviosa! la setmana que ve he de fer la exposicio oral!! horrror!! necessito el teu suport moral de germana gran, perque jo sola no puc amb la... tu sabes... i si no lo sabes mu preguntes!!


que fort aixo dels noms, en casas sempre ens ho diu, com que no es repeteix el xaval!! XD


ale sister!! un kisssss

Aloma dijo...

Que fort!
I tu cap on vas tirar?

lada dijo...

Nena!! No sé cap a ont has tirat però fa díes que no escrius rès de rès i al menys jo, anyoro alguna de les teves parrafades, je ,je!! o al menys alguna foto guay no??
petonets!

Tristana's leg dijo...

¿Ey Carla, qué tal? ¿Te acuerdas de mí? Soy Arantza, de Irlanda... aquella que también vive en Badalona :)
Woow, I'm impressed!! ;-) ¿Cómo es que has ido a dar a las tierras yankees? ¡¡Y California, na más y na menos!! Yo ahora estoy en Praga, República Checa... no es lo mismo que California, lo sé, pero le he cogido el gustillo a eso de viajar, también.
Bueno, pues eso... suerte con el inglés y con los yankis. Yo ahora vivo con uno y no son tan malos ;-)