L’ésser humà és egoista per naturalesa. Més que res que ho té xungo per convertir-se en petites cèl•lules capaces de posar-se a la pell dels altres. Pocs veuen més enllà de tres metres de distància. Estenem els braços i aquí s’acaba la nostra comprensió. I evidentment ningú entén què sent, què pensa, què coi passa per la ment del del costat.
Ahir vaig tancar els ulls i, enlloc d’adormir-me, vaig posar-me a la pell d’un altre. I em vaig veure a mi, des de fora, i em vaig estimar des d’un altre punt de vista. I vaig plorar, perquè això fa por. I alhora és màgic.
Realment, no sé si val la pena fer-ho molt sovint. És difícil, i molest. I cansa, és emocionalment exhaustiu. I llavors penses: saps què? Ja que tinc els ulls tancats m’adormo. I quan et despertes ja no te’n recordes que eres un altre i tornes a ser tu, aquell que estén un braç i allà se li acaba el món.
Quan es crea un personatge no s’hi val a dormir. Per nassos, per collons, t’has de posar a la pell d’un altre. I llavors plores, o rius, o t’enfades, però de sobte el teu petit món es duplica, i enlloc de no veure-hi més enllà de tres metres, no hi veus més enllà de sis. I et sents petit, però capaç d’entendre una miqueta més el que t’envolta. Capaç d’entendre que allò que has viscut tu també ha estat difícil pels altres.
Ahir vaig tancar els ulls i, enlloc d’adormir-me, vaig posar-me a la pell d’un altre. I em vaig veure a mi, des de fora, i em vaig estimar des d’un altre punt de vista. I vaig plorar, perquè això fa por. I alhora és màgic.
Realment, no sé si val la pena fer-ho molt sovint. És difícil, i molest. I cansa, és emocionalment exhaustiu. I llavors penses: saps què? Ja que tinc els ulls tancats m’adormo. I quan et despertes ja no te’n recordes que eres un altre i tornes a ser tu, aquell que estén un braç i allà se li acaba el món.
Quan es crea un personatge no s’hi val a dormir. Per nassos, per collons, t’has de posar a la pell d’un altre. I llavors plores, o rius, o t’enfades, però de sobte el teu petit món es duplica, i enlloc de no veure-hi més enllà de tres metres, no hi veus més enllà de sis. I et sents petit, però capaç d’entendre una miqueta més el que t’envolta. Capaç d’entendre que allò que has viscut tu també ha estat difícil pels altres.
