"I'm not me"

“En aquells temps es parlava un únic idioma en tota la terra… Llavors van dir: Construim una ciutat amb una torre que arribi fins al cel. D’aquesta manera, ens farem famosos i evitarem ser dispersats per tota la terra” (Gènesis 11:1,2 – NVI).

Probablement es podrien haver tocat un rato el nas i passar de construir la punyetera torre. Però no va ser el cas. I aquí estem... intentant expressar-nos, sigui com sigui, a través d’una llengua que no és la nostra.

Jo a vegades dic als americans: “I’m not me when I speak in English”. I és veritat, no sóc jo, sóc una altra que intenta ser jo a través de paraules que no són les seves. I aquesta altra a ratos em cau molt malament. Sí, perquè m’agradaria que fos més com jo però no pot. Jo li dic: “va, intenta-ho tia, intenta-ho!”. I jo no dic que no ho intenti però a vegades no li surt. I em fa por que per culpa seva els altres s’emportin una mala impressió de mi. Penseu que a vegades, quan està fins els collons de que jo la forci perquè es faci entendre, s’emprenya i es queda callada, i només observa i escolta a la resta de la gent. I jo penso... “tia, espavila perquè es pensaran que ets un muermo de persona”.

Ara... a estones també l’entenc... I sé que he de tenir paciència i donar-li temps per poder ser jo a través seu, a través d’una altra llengua que a poc a poc va coneixent i dominant una mica més.
La veritat és que ara mateix l’únic que desitjo és que a final d’any li pugui dir: “estic orgullosa de tu, realment has aconseguit ser jo”. Mentre, li dono forces perquè no es cansi i continuï descobrint l’apassionant món de ser jo en paraules angleses.

Potser lo de la torre no va ser tant mala idea... Perquè la sensació d’estar cada dia una mica més a prop és molt gratificant.