American Insomnia

Hi havia una vegada, en un poblet que ni Déu recordava que havia creat, una noieta que estava cansada de viure entre muntanyes. Així que decidir agafar les calcetes, els mitjons i algun sostenidor, i va decidir anar a veure món.

Per aquelles coses de la vida que ara no venen a compte, va anar a petar al país de les pel·lícules que algun diumenge a la tarda (només quan estava molt avorrida) havia vist per la televisió. Al país on tot era possible, on els nois i les noies més handsoms i beatifuls del planeta anaven amb la motxilla penjada d’una nansa cap a la University a aprendre dels professors més cools i smarts que existeixen a la capa de la Terra. Al país on tothom feia el que volia perquè no hi havia cap restricció, on estava xupat arribar a ser president, productor de cinema, cantant o fins i tot convertir-se en un multimilionari famós que totes les noies beautifuls adoren.

Però de sobte, la innocència d’aquesta noieta que havia nascut en un poblet que ni Déu recordava que havia creat, va esfumar-se com el geni d’Aladí al quart desig. Resulta que aquesta noieta no era d’aquestes beatifuls ni portava la motxilla penjada d’una nansa (és que li passava massa, ja se sap...) i ràpidament es va adonar que tampoc tindria la possibilitat d’estudiar amb els professors més cools i smarts. La realitat va ser una altra. La noieta va descobrir que estava ple, ple, ple, ple de gent que volia convertir-se en no sé què... i que arribar a ser un multimilionari famós no estava taaan xupat.

Així que la noieta del poblet perdut va perdre la seva innocència i va decidir que mai més, mai, mai més, tornaria a mirar cap pel·lícula de diumenge a la tarda per la televisió. Home, és que només fan que dir mentides!