American Dream

La Wiki diu: “En general, el sueño americano puede definirse como la igualdad de oportunidades y la libertad que permite a todos los ciudadanos lograr sus objetivos en la vida únicamente con el esfuerzo y la determinación. Hoy, esta idea se refiere a que la prosperidad depende de las habilidades de uno y de su trabajo, no en un sentido rígido de jerarquía social”.

No tinc ni la més remota idea del que significa per mi l’american dream. Ara bé, exiteix. I quan dic que exiteix és que realmente se sent, es nota, es palpa. Aquí es respira un no sè què de terra d’oportunitats, de terra de llibertat, on les possibilitats no s’acaben mai. Mai… És com està dins d’una pel·lícula. És com jugar a play mòbils i tu ser un d’ells (jo sóc aquella que tenia els cabells marró clar, el jersei blau i els pantalons blancs, sí, aquélla més baixeta). Jo només moc la meva peça però realmente la puc fer anar per on em dongui la gana. És la bomba!

I això em fa por. La superficialitat, malauradament, també se sent, es nota i es palpa. I això m’aterra. Serà que els play mòbils no estan fets d’aquell plàstic tan dur? Em torbaré amb què alguna vegada no podré moure la meva peça per allà on em doni la gana?

De fet, una mica més avall la Wiki diu: “Para muchas personas, el sueño americano es precisamente eso: un sueño, un espejismo, un concepto erróneo cuando no hipócrita o cínico. La otra cara del sueño americano es, simbólicamente, la puerta hacia la América profunda. Un país donde las oportunidades no son reales, un país donde la libertad no es tal y como se piensa, un lugar lleno de pequeñas miserias y grandes decepciones”.

(La foto és una vista del campus de la Universitiy of California in Santa)