Desitjant...

Em passo la vida desitjant… “M’encantaria anar aquí…”, “T’imagines si poguessis anar allà!”, “Seria la hòstia fer allò…”. A vegades fins i tot desitjo tant alguna cosa que m’oblido que ho estic desitjant i només desitjo aconseguir-ho. I desitjo i desitjo i torno a desitjar fer-ho, fins que em canso i ja no recordo per què coi ho estava desitjant. I llavors penso: “És igual, tan sols desitja-ho i continua desitjant-t’ho”, total, què faràs si no ho desitges? Així que continuo desitjant-t’ho. I el que em passa és que a vegades desitjo tant fort una cosa que em surt. I quan em surt a vegades m’oblido del per què ho havia desitjat, però com que m’ha sortit continuo desitjant-t’ho i…

I aquí estic! Si em traslladés un any enrere i baixés del cel una nau de l’espai amb un extraterrestre amb quatre ulls i vuit mans i em digués: “Saps què tia, tu d’aquí un any, a aquesta època, estaràs a Califòrnia”. Crec que me’l miraria i enlloc d’espantar-me perquè realment tindria un aspecte horripilant, horrorós, lleig del cagar, crec que em posaria a riure del que m’acabaria de dir. Jo, jo, a los iu es ei? Come on!

I bueno, resulta que un any després m’adono que enlloc de posar-me a riure m’hagués hagut d’espantar, perquè aquí estic! Ha costat lo seu, sí, però aquí estic!