I et poses les mitges, tres mitjons, dues samarrets, un parell de jerseis i els texans. I revises la motxilla per si de cas hi ha alguna cosa més que podries posar-te a sobre sense acabar de semblar una botifarra. I després ve la jaqueta, la bufanda i merda guants no en tinc, ni gorro, jolín... I penses en el calaix de casa teva on hi havia taaants gorros, i taaaantes bufandes, i taaaants guants que mai ningú utilitza. I et cagues en tu mateixa per no haver fet la maleta com Déu mana però alhora penses què hi farem si no ho sabies... si tothom t'havia dit que anaves al millor clima del mundo mundial. I llavors surts al carrer i collons quin fred, no pot ser, no t'ho creus pero t'has d'aguantar. I et sents com un ninotet de South Park que intenta caminar però li 
costa. I penses quina putada els esquimals, espero que siguin feliços. I t'adones que ets tropical, tropical perquè estimes el sol, tropical perquè odies el fred, tropical perquè no pots amb els núvols. I llavors penses en una platja caribenya i intentes transportar la imatge dins del teu cap per si, per casualitat, una brisa marina i càlida t'arrivés. Però no, només fred! I penses que potser et fas vella, però vella en plan àvia, perquè no pots suportar el fred, perquè et fot de mala llet, perquè realment l'odies. I penses que és fatal i que t'hauria de caure la cara de vergonya, perquè collons véns d'un poble on a l'hivern hi fot un fred de l'hòstia. I et canses i penses que és normal perquè el teu cos ha de treballar un ou per intentar manteir la teva temperatura corporal, que ara mateix no recordes quina és, per no convertir-te en una estàtua congelada enmig d'una ciutat que no coneixes de res. I entres a un cafè, joder, que bé! I et fots un hot chocolate pensant que t'ho
mereixes perquè el teu cos ha hagut de fer un esforç sobrehumà per suportar tot aquest calvari. I llavors et rellegeixes i penses joder, sóc una exagerada de cuidado, i te'n rius de tu mateixa pensant que la vida seria una merda si no podéssim posar-li una miqueta d'emoció d'aquesta manera.
Sigui com sigui: Sacramento, Portland, Seattle i les hores i hores de paisatge nevat molen molt! Ho recomano!
I et poses les mitges, tres mitjons, dues samarrets, un parell de jerseis i els texans. I revises la motxilla per si de cas hi ha alguna cosa més que podries posar-te a sobre sense acabar de semblar una botifarra. I després ve la jaqueta, la bufanda i merda guants no en tinc, ni gorro, jolín... I penses en el calaix de casa teva on hi havia taaants gorros, i taaaantes bufandes, i taaaants guants que mai ningú utilitza. I et cagues en tu mateixa per no haver fet la maleta com Déu mana però alhora penses què hi farem si no ho sabies... si tothom t'havia dit que anaves al millor clima del mundo mundial. I llavors surts al carrer i collons quin fred, no pot ser, no t'ho creus pero t'has d'aguantar. I et sents com un ninotet de South Park que intenta caminar però li 
costa. I penses quina putada els esquimals, espero que siguin feliços. I t'adones que ets tropical, tropical perquè estimes el sol, tropical perquè odies el fred, tropical perquè no pots amb els núvols. I llavors penses en una platja caribenya i intentes transportar la imatge dins del teu cap per si, per casualitat, una brisa marina i càlida t'arrivés. Però no, només fred! I penses que potser et fas vella, però vella en plan àvia, perquè no pots suportar el fred, perquè et fot de mala llet, perquè realment l'odies. I penses que és fatal i que t'hauria de caure la cara de vergonya, perquè collons véns d'un poble on a l'hivern hi fot un fred de l'hòstia. I et canses i penses que és normal perquè el teu cos ha de treballar un ou per intentar manteir la teva temperatura corporal, que ara mateix no recordes quina és, per no convertir-te en una estàtua congelada enmig d'una ciutat que no coneixes de res. I entres a un cafè, joder, que bé! I et fots un hot chocolate pensant que t'ho
mereixes perquè el teu cos ha hagut de fer un esforç sobrehumà per suportar tot aquest calvari. I llavors et rellegeixes i penses joder, sóc una exagerada de cuidado, i te'n rius de tu mateixa pensant que la vida seria una merda si no podéssim posar-li una miqueta d'emoció d'aquesta manera. 
4 comentarios:
Pues gracias a Carlos que por fin pude entender un poco de lo que escribes. Exagerada, exagerada... o exageradas deberia decir, que a la menor provocacion queriamos subir al carro y prender la calefaccion...
Pero en fin, que asi estos americanos locos, locos...con sus ciudades raras, su clima impredecible y su paranoia espantosa.
Por cierto, me da flojera poner acentos, esta Mac es un rollo, asi que disculpa la ortografia de mi espanyol medio mexicano, medio iberico, medio spanglish.
P.S. Me quejo de la Mac de Carlos por pura envidia, ya quisiera una...
vine aulot i vuras macagum deu quin fred qui carda!!!xDD
l'unic que has de fer es pensar en aquella canço que taan t'agrada;
quina calor quina calor que fa
en haurem de despullar!!!
No pateixis dóna! Veig que això de passar fred et fa renegar de mala manera...ei, vigila no agafis males costums eh?! Suposo que akest yankis deuen renegar tot el dia...I suposo també et deu fer entrar en calor!
Ahir vaig veure en Pau (diumenge) i em va dir que avui venia cap akí..ja veuràs! Akest fred passarà!
El calorzitu de l'amour! xD
Un petó ben gran trujota malparlada del meu cor!
Ah! ya veo que no soy la unica!!
La diferencia es que a mi ya me tenian prevenida!
Eso si, sufro tanto como tu, me enojo tanto como tu y creo que es un pésimo invento de la naturaleza este frio que no se quita a menos que quememos algo (digase madera, digase petroleo). Por algo existen las xocolatas y los tes de múltiples sabores: para hacernos olvidar por un rato cuánto quisieramos estar en el caribe...
Del otro lado gringo, alucinando tambien con los yanquis, te acompaño en tus penas y me regocijo en leerte.
Felices fiestasssss y deja que el tiempo haga de la suya...que es el que realmente manda ;)
Molts petons maca!
Ah! oye...pon fotos tuyas...osea, que salgas tu! Muak!
Publicar un comentario