"I això és art?", "Això també ho sé fer jo", "Quatre ratlles mal posades", "Porta un llapis que t'ho faig millor"............ I sí, no diré que no tenen raó, per què no pot estar en una vitrina del MoMA la bossa d'escombraries de ca meva?
Va un tiu, es tanca en una gàbia i, durant un any, el seu compi li fa fotos, així està al MoMA. Va un altre tiu, fa quadres de color blanc, i també el posen al MoMA. Llavors va un altre i decideix fer un muntonet amb trossets de paper en blanc, i també li diuen “vine al MoMA”. Un altre decideix dissenyar una cadira inútil de paper, que mai ningú utilitzarà, perquè de fet, com que està al MoMA, ningú la pot tocar.
I les cares de la gent. Hi ha qui riu, qui s’enfada, que s’indigna, qui es fascina, qui s’hi apropa intentant trobar-hi el què, qui hi passa ràpid per davant tant sols per dir que ho ha “vist”, a qui li fan mal als peus i ni se n’adona del que té al davant, qui s’asseu i ho dibuixa, qui hi tira fotos des de tots els angles, qui pensa i repensa, sovint sense arribar a cap conclusió.
Sincerament, a mi m’és enterament igual si és art o no, el preu que té, per quan ho vendran o qui ho robarà. A mi m’agrada perquè a vegades m’arriba, em fa sentir, em desperta, m’inspira. M’agrada perquè em fa pensar, en el que sigui, però em fa pensar.
Els museus haurien de ser gratuïts i obligatoris.
